Un cert canvi o "Spanish Village"

Sembla un quadre de Caravaggio...

No tenia ganes d'escriure però navegant, via Zooton, he trobat un conjunt de fotografies al bloc del "ángel caido". L'autor(de les fotos) és l'Eugene Smith. Aquest home va anar al poble estremeny de Deleitosa, l'any 1950, per fer-hi el reportatge fotogràfic, completament testimonial, d'un temps i d'un país...

Per què va escollir Espanya?. No se sap. Sobretot si es té en compte el grau de misèria postguerra i el peculiar règim instaurat...És l'obra d'un dels pares de l'assaig fotogràfic, és a dir, d'una forma d'anàlisi de la realitat molt de moda en aquella època pretelevisiva.
"¿ Qué es lo que hizo W. Eugene Smith en Deleitosa ?Smith no se limitó a realizar una serie de fotografías sobre el pueblo y sus habitantes, realizó un trabajo de investigación social.Anotó todos los nombres y edades de las personas entrevistadas, estableciendo una relación con las personas retratadas.Realizó 1.575 fotografías de Deleitosa y para la redacción final del reportaje utiliza un informe de 24 páginas, con información general sobre España.Es un análisis socioeconómico, que se centra fundamentalmente en la producción agrícola, los trabajadores, condiciones de trabajo, seguridad social, redistribución de la tierra, paro, analfabetismo, precios, ..."


Un shador?, no crec, no hi havia immigració magribina a l'Espanya de 1950...





El transport per anar al camp i el baldeio del carrer (obra pública inexistent).

Com separar el gra de la palla...



Sense comentaris...bé, aquí es veu que hi ha coses no canvien tant (i no ho dic pel nen jugant a pilota...).

En resum, el reportatge publicat a la revista Life mostrava la vida quotidiana inalterada durant 1000 anys d'un poble , els oficis, les circumstàncies socials, l'economia de subsistència...

I 58 anys més tard què queda d'això?. Em sembla que ni la revista Life...Com poden canviar les coses que semblaven eternes...Què vol dir la paraula tradició?. La corneja aún vuela bajo?. Reflexionem-hi (mentres ens quedin pronoms febles!).

PD:el poble de marres té un diccionari de castuo, una mena d'idioma local...

Comentaris

manu ha dit…
Fotos impressionants...
Replicant ha dit…
No he llegit el reportatge, però les fotos són increïblesi i només fa 58 anys!

Entrades populars d'aquest blog

Tallers d'artesans de ciutat vella II