Low - High emotion

És el que té anar a concerts...de vegades, no sempre, l'experiència és quasi mística...I mira que últimament ens hem dedicat a anar-ne a uns quants. Per que la cosa sigui un èxit rodó,depèn de múltiples factors. Per començar el públic, en silenci cooperatiu,  demostrà que respectava el treball dels músics (una banda consolidada del panorama indie internacional...).Per seguir, la música que omplia la sala com si estéssim vivint la banda sonora d'una película, a falta, això sí, de títols de crèdit (i d'algun actor buenorro)..Posats a comparar, era com estar ficats dins la banda sonora d'una història d'amor, de separacions,de comiats o de retrobaments...tant és..d'una pel·lícula del Sundance Festival.El músics van teixir una banda sonora fantàstica, densa, envolvent...I per acabar, la predisposició de cadascú a integrar-se i entrar en comunió amb l'ambient...o dit d'una altra manera, per que una experiència sigui satisfactòria o hi ets tot o no hi ets. També s'ha de dir que aquests portaven "claca".

Tha'ts all.

"Si no hi entenc, per què em demaneu l'opinió sobre els grups musicals?". Iggy Pop...
En resum,a mí em va agradar i m'estimo més no afegir res sobre els tons o els semitons, els greus, o la profunditat de "camp" (pels de la "ESO"...la profunditat de camp és un terme usat en fotografia).

Please, don't speak american.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Tallers d'artesans de ciutat vella II