És un clàssic...no sabem què és el que perdem fins que ja no ho tenim...Però si has lluitat, has respectat, has intentat compendre, compartir, escoltar... fins i tot has intentat estimar...i l'altre no ha volgut fer cas...no et queda res...només l'actitud..i les ganes (potser) d'estampar-lo contra una paret...Res que el temps, una adeqüada reprogramació neuronal i la (manca) de memòria no puguin solucionar.La pròxima vegada fracassaré millor (Paul Auster). 
En paus.
PD: alguna gent segueix viva per que matar està prohibit.
PD1: si algú es llegeix això, no em feu cas!!!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Tallers d'artesans de ciutat vella II